diumenge, 17 de setembre de 2017

GRAMÀTICA DEL CAMINANT XLVI. MÀRIUS SERRA III.





Si vau fer una ullada a l'última entrada publicada en aquest blog "Muntanyes de llibres", us feia una relació dels 108 llibres que he recomanat per Sant Jordi els darres vuit anys. 
D'entre totes les lectures que he recomanat, hi ha un autor que té sis llibres, Màrius Serra. Així de l'escriptor d'Horta a la llista trobem Ablanatanalba, Farsa, L'home del Sac, Mon onle, Plans de futur i Quiet.

De cara a les recomanacions del 2018, la intenció és que hi figurés "Res no és perfecte a Hawaii" i després de llegir aquesta novel.la ja us puc avançar que no hi figurarà. Sigui perquè Hawaii em queda massa lluny, sigui perquè el món del Capità Cook no m' atreu, sigui per què la música d'Izeta m' embafa, aquest llibre no ha aconseguit atrapar-me i per tant no és mereixedor d'estar a les recomanacions del 2018.

Tanmateix, Màrius Serra és un virtuós del llenguatge i en els seus llibres sempre és fàcil trobar paraules, mots i expressions exquisides.

Per tant, avui us presento la tercera entrega de la gramàtica d'en Màrius Serra i les 24 paraules i 1 expressió d'avui són les següents, 


Abominar: Avorrir intensament.

Arpillera:  Teixit d’estopa grollera d’ordit molt clar, que s’empra per fregar o eixugar coses poc fines, per embolicar flassades, etc.

Atavisme: Semblança amb els avis.

Atzagaiada: Disbarat, feta o dita irracional.

Carregar-li els neulers: Fer assumir a algú la càrrega més enutjosa en un afer.

Coltell: Ganivet.

Coltellada: Cop o ferida produïda amb un coltell.

Dessabeït: Mancat de sabor.

Engalipar: Enganyar amb bones paraules o amb aparences.

Esgarip: Crit estrident.

Espallongar: Perllongar, allargar.

Estantís: Que no és fresc, que comença a corrompre’s, a passar-se, a tornar-se dolent.

Ètim: Forma originària d’un mot; paraula d’on una altra procedeix.

Faramalla: Conjunt de coses inútils, o desordenades, o massa abundoses, o menyspreables per qualsevol concepte.

Fellonia: Acció deslleial contra el propi senyor.

Fimbrar:  Vibrar, vinclar-se un objecte flexible sota l’acció d’una força que obra sobre seu en sentit transversal i a intervals. 

Gorja: Gola, gargamella.

Llagoter: Adulador.

Mimesi: Imitació.

Ondina: Ésser femení fabulós habitador de l’aigua.     

Ràtzia: Incursió dins territori enemic per robar o destruir.

Tàlem: Cambra i llit nupcials.

Tocacampanes: Persona lleugera d’enteniment, ximpleta o mancada de formalitat.

Turbamulta: Gran multitud de gent.

Xalupa:  Embarcació petita, ordinàriament de dos pals i amb coberta, per al servei d’un port, d’un vaixell, etc...

Xulla: A Mallorca, Menorca i Eivissa, cansalada.

Les definicions de les paraules les he extret de l'edició electrònica del diccionari català-valencià-balear Alcover Moll.


Properament, caminarem per territori cartoixà.


dissabte, 9 de setembre de 2017

MUNTANYES DE LLIBRES



Avui us recordo els 108 llibres que hem recomanat aquests darrers vuit Sant Jordi. Evidentment en aquesta llista trobareu llibres de fonts, però també trobareu novel.les, poemaris, guies excursionistes, receptaris de cuina, contes per canalla, paremiologia, vida rural, reculls onomàstics, imatges, història... en definitiva llibres per tots els gustos.

En Josep Maria Espinàs, en Màrius Serra, la Silvia Soler, en Victor Pàmies, en Rafa López... són habituals d'aquestes recomanacions, però també hem volgut llegir que s'escriu en els territoris que trepitgem quan anem d'excursió.

En aquest article d'avui us poso l'any que he fet la recomanació i així si voleu llegir la sinopsi del llibre, només heu d'anar a l'entrada de Sant Jordi de l'any en qüestió.

Ara ja estic llegint i seleccionant els 18 llibres del proper Sant Jordi, però les recomanacions dels últims vuit Sant Jordi són,

1.       20 excursions a peu pel voltant de Barcelona en transport públic. Rafa López Martín. Cossetània Edicions. Valls 2011. Recomanat l’any 2012.

2.       46 poemes i 2 contes. Joana Raspall. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Març de 2013. Recomanat l’any 2014.

3.       111 Fonts del Montseny. Lluís Pagespetit  i Blancafort. Editat per Farell 2003. Recomanat l’any 2011.

4.       Ablanatanalba. Màrius Serra. Col.lecció El Balancí. Edicions 62. Febrer de 1999. Recomanat l’any 2017.

5.       A dinar! Ada Parellada. Editat per Columna Edicions, dins la col.lecció Pràctics el setembre de 2004. Recomanat l’any 2015.

6.       Amb cara i ulls. Victor Pàmies. Diccionari de dites i refranys sobre l’ull. Colecció “Enciclopèdia Paremiològica del Cos Humà” Núm 1. Vallromanes 2011. Recomanat l’any 2011.

7.       Anem d’excursió. Cavall Fort. Jordi Quera. Edicions Cims i Editorial Alpina. Febrer de 2014. Recomanat l’any 2016.

8.       A peu per l’Alt Camp. Josep M. Espinàs. Editorial La Campana. 2007. Recomanat l’any 2011.

9.       A peu per l’Alt Maestrat. Josep Maria Espinàs. Edicions La Campana. Barcelona 1991. Recomanat l’any 2012.

10.    A ritme del temps. Josep Maria Espinàs. Editorial La Campana. Febrer 2015. Recomanat l’any 2016.

11.    Atles dels ocells nidificants del Maresme. Héctor Andino, Enric Badosa, Oriol Clarabuch i Carles Llebaria. 2005Recomanat l’any 2010.

12.    Barcelonés. 17 excursions a peu. Rafa López Martín. Edita Cossetània Edicions 2010. Recomanat l’any 2011.

13.    Calendari de festes amb aigua. Manel Carrera i Escudé. Els llibres de festes.Org. Abril 2016. Recomanat l’any 2017.

14.    Caminant per racons del Moianès. 15 Itineraris d’en Miquel Jaumot i editat per Cossetània Edicions el juny de 2016. Recomanat l’any 2017.

15.    Camins d’aigua. Passejades per 100 fonts de Collserola. Miquel Tormos i Rami. Ediciones Desnivel. Març de 2007. Recomanat l’any 2015.

16.    Camins històrics entre el Vallès i el Maresme. Francesc Costa Oller. Edició digital. Mataró 2015. Recomanat l’any 2015.

17.    Canyet un vell poble. Judith Barrera. Editat pel museu de Badalona.. 2001. Recomanat l’any 2011.

18.    Capsa Sorpresa. Sergi Santjoan. Editorial Proa. 2006. Recomanat l’any 2013.

19.    Certes mentides. Una petita tragèdia. Joan Barril. Edicions Columna. Març del 2002. Recomanat l’any 2015.

20.    Cuina tradicional de Sant Fost de Campsentelles i Santa María de Martorelles. Marina Duñach i Montse Tapia. Editat per l’Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles. 2011. Recomanat l’any 2011.

21.    Dicotomia amb blaus. Guida Alzina. Editorial Columna 1998. Recomanat l’any 2017.

22.    D'Òrrius estant. Enric Serras i CorominasRecomanat l’any 2010.

23.    Dotze bumerangs. Josep Maria Espinàs. Obra Completa. Volum 1. Novel.les. Edicions La Campana. 1990. Recomanat l’any 2014.

24.    El Bertí. Flaixos d’una Cinglera. Jesús Cano Sánchez. Febrer 2015. Recomanat l’any 2016.

25.    El Camí al Montseny. El.laborat i editat per l’Associació Pas el setembre de 2008. Recomanat l’any 2013.

26.    El carboneig. Quan el record encara és viu. Josep Maria Panadera i Josep Masnou. Publicacions de l’Abadia de la Montserrat 2010. Recomanat l’any 2012.

27.    El llibre dels camins. Xavier Campillo-Besses i Rafael López-Monné. Arola Editors. Desembre 2010. Recomanat l’any 2016.

28.    El nen de la plaça Ballot. Josep María Espinàs. Editorial La CampanaRecomanat l’any 2010.

29.    El Paisatge Fluvial del Besòs. Ahir, avui i...demà? Consorci per a la Defensa del Riu Besòs. 2005. Recomanat l’any 2015.

30.    El Paradís del Montseny. Les fonts de Viladrau. 12 rutes per descobrir-les. Òscar Ferrerons Vidal. Editorial Farell. Febrer de 2013. Recomanat l’any 2014.

31.    El ratpenat de Sant Miquel del Fai. Enric Larreula i Jesús Gabán. Associació Escola de Natura de Sant Miquel del Fai. 1998. Recomanat l’any 2017.

32.    Els 100 refranys més populars. Victor Pàmies i Jordi Palou. Cossetània Edicions. Novembre de 2012. Recomanat l’any 2013.

33.    Els Camins del Pessebre. Can Gallemí 1971 – Sant Mateu 2014. Jordi Montlló. Premià de Mar. 2014. Recomanat l’any 2016.

34.    Els ibers del nord. Joan Santacana i Joan Sanmarrtí. Rafael Dalmau. Editor 2005. Recomanat l’any 2011.

35.    Els noms populars de núvols, boires i vents. Albert Manent i Joan Cervera. Novembre de 2008. Recomanat l’any 2015.

36.    Els ocells del Montseny. Josep Ribas i Falomir. Museu de Granollers. Treballs del Museu de Ciències Naturals de Granollers, núm 6. 2014. Recomanat l’any 2015.

37.    Els pous de glaç al Vallès Oriental. Jaume Dantí, Cinta Cantarell i Pere Cornellas. Editat pel Consell Comarcal del Vallès Oriental l’any 2007. Recomanat l’any 2017.

38.    Els sots feréstecs. Raimon Casellas. 1901. Recomanat l’any 2016.


39.    El teu nom és Olga. Josep Maria Espinàs. Editorial La Campana. 1986. Recomanat l’any 2013.

40.    En cap cap cap. Victor Pàmies. Diccionari de dites i refranys sobre el cap. Col.lecció: “Enciclòpedia paramiològica del cos humà”núm 2. Vallromanes 2012. Recomanat l’any 2012.

41.    Estels, ermites i esglesioles del Montnegre-Corredor. Mariano Pagès d’Urso. Novembre 2015. Recomanat l’any 2016.

42.    Estels, ermites i esglesioles del Montseny. Mariano Pagès d’Urso. Novembre 2014. Recomanat l’any 2017.

43.    Excursions als naixements dels rius de Catalunya. Albert Vicens Llauradó. Cossetània Edicions. Gener 2013. Recomanat l’any 2014.

44.    Excursionistes recordats. Josep Barberà i Suqué. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Març de 1996. Recomanat l’any 2015.

45.    Excursions i caminades pel Vallès. Pere Robert. Cossetània Edicions 2008Recomanat l’any 2010.

46.    Farsa. Màrius Serra. Editorial Planeta. 2006. Recomanat l’any 2015.

47.    Fem Memòria. Núm 2. Les Fonts de Sant Fost de Campsentelles. Jaume Rifà i Solé, Amadeu Rovira i Boix i Josep Gurri i Cañameras. 2009Recomanat l’any 2010.

48.    Flora i fauna dels Parcs Montnegre, Corredor, Serralada Litoral i Serralada de Marina. Toni Llobet i François. Brau Edicions 2010. Recomanat l’any 2011.

49.    Fonts de Bigues i Riells. Passat i present. Marcel Alemany i Quintana. Editat per l’Ajuntament de Bigues i Riells l’any 2002. Recomanat l’any 2017.

50.    Fonts i mines del rodal de Sabadell. Ricard Molins i Romeu, editat el 1984 i reeditat el 2009 per Fundació Ars. Recomanat l’any 2015.

51.    Fonts. Itineraris per les fonts de Mataró i municipis de l’entorn. Grup Llavor. 1986. Recomanat l’any 2015.

52.    Geografia literaria. Comarques barcelonines. Llorenç Soldevila i Balart. Pòrtic. Desembre 2009. Recomanat l’any 2017.

53.    Guia del parc de la Serralada Litoral. Portic Guies. 2004Recomanat l’any 2010.

54.    Guia del Parc Montnegre i Corredor. Gonçal Luna. Diputació de Barcelona. 2005. Recomanat l’any 2015.

55.    Guia del Parcs de la Serralada Litoral i Serralada de Marina. Editorial: Diputació de Barcelona. 2007Recomanat l’any 2010.

56.    Guia Senderista de Montserrat. Editorial Alpina. Juny 2010. Recomanat l’any 2016.

57.    Història d’un mig pollastre. Enric Valor. Edicions del Bullent. Picanya 2007. Recomanat l’any 2012.

58.    Itineraris. Joan Coromines. Fundació Pere Coromines. Ara Llibres 2014. Recomanat l’any 2016.

59.    Itineraris pels Cingles de Bertí des de Riells del Fai. Aquest llibre va ser editat per la UEC de la Vall del Tenes l’any 2002. Recomanat l’any 2017.

60.    L’aigua i les fonts. Narcís Clotet i Sol Cots. Biblioteca Cordill. Barcelona 2011. Recomanat l’any 2012.

61.    L’alzinar. Quaderns de Camp. Vall d’Olzinelles (Montnegre). Martí Boada, Josep Llobera, Josep Montasell, Joan Oller i Carles Puche. Ajuntament de Sant Celoni. 1984. Recomanat l’any 2015.

62.    La Cartoixa a Catalunya. Espiritualitat i senyoria. Ezequiel Gort Juanpere. Rafael Dalmau Editor. Novembre 2013. Recomanat l’any 2016.

63.    La cuina dels vallesans. Pep Salsetes. Editorial Farell. Febrer de 2015. Recomanat l’any 2016.

64.    La cuina tradicional del Montseny. Més de 100 receptes de les padrines. Jordi Bassi i Argemí. Edicions Farell 2004. Recomanat l’any 2014.

65.    La font Picant d’Argentona. Pep Padrós i Marfany. Ajuntament d’Argentona. Abril 2015. Recomanat l’any 2016.

66.    La Segona República i la Guerra Civil a Mollet del Vallès. M.Àngels Suárez i González. Col.lecció Vicenç Plantada 4. Centre d’Estudis Molletans. Mollet del Vallès. Desembre del 2000. Recomanat l’any 2014.

67.    La Vall del Bac. Anna Borbonet. Publicacions de l’Abadia de Montserrat 1979. Recomanat l’any 2012.

68.    La Xara i en Pau i la bruixa de la pinta d’or. Gonçal Luna i Susanna Campillo. Editat per la Diputació de Barcelona. 2011. Recomanat l’any 2011.

69.    La Xara i en Pau i la dona d’aigua. Text de Gonçal Luna i il.lustracions de Susanna Campillo i editat per la Diputació de Barcelona el febrer de 2009.

70.    La Xara i el Pau i la noia de la fona. Diputació de Barcelona. 2009Recomanat l’any 2010.

71.    Les aigües de Montcada escrit per Elissa Riera la tardor de 1988 i editat per l’Ajuntament de Montcada i Reixach. Recomanat l’any 2013.

72.    Les dones de la Principal. Lluís Llach. Editorial Empúries. 2014. Recomanat l’any 2017.

73.    Les fonts d’Arenys de Munt. Carles Fonfría, Marc Oller i Josep Lluís Rodríguez. Recomanat l’any 2016.

74.    Les fonts d’Argentona. Grup de Fonts d’Argentona. Argentona 1982. Recomanat l’any 2013

75.    Les fonts de la Vall de Santa Fe. Joan López Cortijo i Antoni Bombí. Edicions Cedel 1992. Recomanat l’any 2014.

76.    Les fonts de Vallgorguina. Jaume Mora i Alsina. Setembre 1980. Segona edició el 1998. Recomanat l’any 2016.

77.    Les fonts martorellenques. Adolf Candela, Antoni Sánchez i Quíxol Soriano. Martorelles 2011. Recomanat l’any 2012.

78.    L’estiu que comença. Silvia Soler. Editat per Planeta el març de 2013. Recomanat l’any 2013.

79.    L’Home del Sac. Màrius Serra. Reeditada l’any 2011 per Edicions Bromera. Recomanat l’any 2013.

80.    Llegendes d’aigua dolça. Xavier Cortadellas i Judit Pujadó. Col.lecció La Talaia. Edicions Sidillà. Març 2016. Recomanat l’any 2017.

81.    Llegendes de Sant Miquel del Fai. Martí Boada, Pep Casas i Joan Campdepadrós. Edicions Brau. Març de 1993. Recomanat l’any 2016.

82.    Maresme 17 itineraris. Rafa López. Cossetània Edicions. Col.lecció Azimut Comarcal. Sèrie Senderisme. Novembre del 2013. Recomanat l’any 2015.

83.    Maresme Fantàstic. Llegendes d’en Ramon Coll i Monteagudo i editat per Farell el desembre de 2012.

84.    Mon oncle. Màrius Serra. Editorial Proa. 1996. Recomanat l’any 2011.

85.    Montornès del Vallès. Recull onomàstic. Enric Garcia-Pey. Editat per l’Ajuntament de Montornès l’any 2011. Recomanat l’any 2017.

86.    Narracions. Salvador Espriu. Edicions 62. Barcelona 1965. Recomanat l’any 2014.

87.    Notes. Núm 27. Centre d’Estudis Molletans. Mollet del Vallès. 2012. Recomanat l’any 2012.

88.    Oficis i jornals del bosc. Josep Cot i Antoni Gimeno. Sant Feliu de Codines 2013. Recomanat l’any 2014.

89.    Parc de la Serralada Litoral. Història i itineraris. Escrit per Adrià Triquell i Salomé i editat l’any 2012 per Piolet. Recomanat l’any 2013.

90.    Per Camins Històrics. Francesc Costa Oller. 2013. Recomanat l’any 2014.

91.    Pinyonaires. Josep Cot i Antoni Gimeno. 2014. Recomanat l’any 2015.

92.    Plans de futur. Màrius Serra. Edicions Proa. 2013. Recomanat l’any 2014.

93.    Podran arranar, però no desarrelar. Vida de Mossèn Pere Ribot i Sunyer. Andreu Pujol Mas editat el març del 2012 per les Publicacions de l’Abadia de Montserrat dins la seva col.lecció Serra d’Or. Recomanat l’any 2013.

94.    Poesies de Màrius Torres a cura de Margarida Prats Ripoll, editat per Pagès Editors l’any 2010. Recomanat l’any 2017.

95.    Quiet. Màrius Serra. Editorial Empúries. Barcelona 2008. Recomanat l’any 2012.

96.    Qui va denunciar en Joan Gràcia? Sergi Santjoan. 2003. Pagès Editors. Lleida 2003. Recomanat l’any 2012.

97.    Radiacions. Enric Juliana i Júlia de Jòdar. Editorial Proa. Colecció: A tot vent. 2011. Recomanat l’any 2011.

98.    Relacions particulars. Josep María Espinàs. Editorial La Campana. Febrer de 2007. Recomanat l’any 2017.



99.    Relats del Montseny. Grup d’Escriptors del Montseny. Sant Celoni 2013. Recomanat l’any 2014.

100. S’ha acabat el bròquil. Jaume Barberà. Edicions B. Barcelona. Març de 2013. Recomanat l’any 2014.

101. Sobre el llom de la granota. Sergi Santjoan. Editorial Granollers 2000. Recomanat l’any 2014.

102. Sostres comarcals de Catalunya. Jordi López Miquel. Cossetània Edicions. Setembre de 2002. Recomanat l’any 2017.

103. Torderades i eixuts. Els usos tradicionals de l’aigua al Montseny. Gemma Font. Editat per Cultura Tradicional l’any 2009. Recomanat l’any 2013.

104. Trens de postal. El Ferrocarril a Catalunya. Lluís Miquel Truells. Editorial Efadós. Febrer de 2015. Recomanat l’any 2016.

105. Un any i mig. Silvia Soler. Edicions Columna. 2015. Recomanat l’any 2017.

106. Vallromanes. Noms de lloc i casa. Enric García Pey. 2003Recomanat l’any 2010.

107. Vilanova del Vallès. Recull onomàstic. Enric Garcia-Pey. 2006Recomanat l’any 2010.

108. Vocabulari del pagès. Miquel Pont. Pòrtic. Barcelona 2009. Recomanat l’any 2012.

La propera setmana us presentaré una nova gramàtica del caminant.



dijous, 31 d’agost de 2017

CAMINANT PER LES FONTS PERDUDES DE BADALONA


                   
                                      Font d'en Mora

Avui us presentem una excursió per les fonts perdudes de Badalona. Fa poc més de deu anys aquest itinerari es podia allargar fins la font de Can Devesa, però a partir de Ca l’Artillé el torrent que hi porta, actualment està inpracticable, ple de bardisses, branques i canyes.

Tanmateix, el tram que va des del Camí Vell de Montcada, fins la font del Pi, passant per les fonts d’en Mora i Ca l’Artillé esta molt deixat, ple d’escombraries de tota mena i el sotabosc molt brut, on els corriols mica a mica es van perdent.

L’excursió té una llargada d’uns 8 quilòmetres i un desnivell positiu d’uns 250 metres. L’únic punt on podem carregar aigua és a la font de Sant Jeroni.

La majoria de les descripcions de les fonts les he extret de www.encos.cat

L'ITINERARI.

0,000Qm. 0,000Qm. Sortim des del final de la riera de Canyet, a l’alçada del Camí de la Carrerada. Pugem pel camí de la Carrerada.

0,275Qm. 0,275Qm. Font de Rubies. Per la part que dóna al Camí de la Carrerada, nomès veiem una fornícula en forma d’arc de mig punt on nomès hi destaca a la part inferior una mànega i al costat de ponent dos esglaons per seure. Per la part de dins, a les instal.lacions de la hípica Badalona hi ha una bassa rectangular que sempre està ben plena d’una aigua molt néta. Tot ens fa  pensar que aquesta bassa s’omple amb l’aigua de la font. Continuem amunt pel Camí de la Carrerada obviant els camins que ens menen a banda i banda.

0,225Qm. 0,500Qm. Passem per sota d’un arc i continuem amunt sense deixar el Camí de la Carrerada.

0,200Qm. 0,700Qm. Deixem a la dreta el restaurant de Cal Dimoni. Continuem amunt.

0,100Qm. 0,800Qm. Obviem un camí que ens arriba per la dreta. Nosaltres seguim amunt.

0,350Qm. 1,150Qm. Desprès de creuar una línia elèctrica, ens arriba per l’esquerra un camí. Nosaltres continuem amunt.

0,050Qm. 1,200Qm. Seguim a la dreta per un corriol una mica desdibuixat que de seguida baixa sobtadament.

0,030Qm. 1,230Qm. Font de la Cisterna Antiga. Consisteix en un forat a terra i una petita basseta d'obra arrebossada, d'un metre d'alçada per metre i mig d'amplada i mig metre de fons. No s'aprecia el tub per on s'alimenta, però habitualment és plena d'aigua. Ara desfem els últims trenta metres fins la pista i continuem amunt.

0,105Qm. 1,335Qm. Camí Vell de Montcada. Pista cimentada que ens creua. Girem a l’esquerra en sentit ascendent.

0,225Qm. 1,560Qm. Tombem a la dreta per un camí que marxa en diagonal.

0,080Qm. 1,640Qm. Placeta. Bon mirador sobre El Barcelonès, la Plana del Vallès, Montserrat, el Turó de Montcada, Collserola... però a finals d’agost de 2017 està molt brut, ple de deixalles. Continuem a l’esquerra per un corriol que ens creua.

0,300Qm. 1,940Qm. Continuem per un corriol que trobem a la dreta.

0,020Qm. 1,960Qm. Seguim a la dreta per un corriol que ens creua.

0,225Qm. 2,185Qm. Font d’en Mora.  La font queda en una raconada del camí, consta d'una petita paret adossada al marge de la muntanya amb dos petits murets de maons que l'acullen. Malgrat que a finals d’agost de 2017, la font està eixuta, el broc d’ alumini està encastat al frontal, i  quan raja, l’aigua cau directament al terra, formant un bassal. Després l'aigua desguassa per un rec practicat al terra que creua el camí. 
Al costat dret de la font hi ha un piló rodó de l'Ajuntament de Badalona amb el nom de la font. 
L’entorn immediat de la font està força net, malauradament el sotabosc d’aquesta part de la Serralada de Marina està força brut, ple de branques, bardisses i tota mena de deixalles. 
Ara continuem pel camí que marxa avall a l’esquerra i de seguida el nostre corriol s’encara direcció nord.

0,125Qm. 2,310Qm. El camí fa un tomb a l’esquerra i ara marxa direcció ponent.

0,100Qm. 2,410Qm.  Ara el camí torna a fer un tomb a la dreta cap al nord.

0,110Qm. 2,520Qm. Arribem davant la porta posterior d’una finca. En aquest punt ens creua un corriol. Nosaltres continuem a la dreta.

0,070Qm. 2,590Qm. Cruïlla de camins desdibuixats. Continuem amunt a l’esquerra.

0,020Qm. 2,610Qm. Continuem a l’esquerra pel camí que passa a tocar d’una torre elèctrica.

0,100Qm. 2,710Qm. Aparcament de Ca l’Artillé. Seguim recte, tot creuant l’aparcament.

0,110Qm. 2,820Qm. Font de Ca l’Artillé. La font queda uns tres metres enclotada respecte del camí, protegida tota ella per una barana de fusta.
Es troba molt deixada, la gran quantitat de bardisses i d'altra vegetació ho han cobert totalment. Des de dalt del camí només es pot veure el registre de la mina.
Si desbrossesim l'espai, trobariem sota la mina una paret d'obra i pedra formant angle recte. Al capdamunt, a un metre del terra, hi ha un broc de plàstic per on brollaria l'aigua. 
Ara desfem els últims tres-cents metres fins arribar al capdavall del corriol de baixada de la Font d’en Mora.

0,300Qm. 3,120Qm. Corriol. A la dreta tenim la porta posterior d’una finca. Seguim recte.

0,150Qm. 3,270Qm. A l’esquerra, en una raconada, una mica amagada entre les herbes, veiem una mina, és la mina de la Font del Pi. De la font no en resta res, avui dia només queda la mina amb la seva porteta metàl·lica molt atrotinada.
Sortim d’aquesta raconada i continuem recte pel camí, direcció sud.

0,325Qm. 3,595Qm. Carrer cimentat que ens creua. Continuem a l’esquerra. Els primers metres són planers, però després puja sobtadament. Estem anant pel carrer Perdiu.

0,225Qm. 3,820Qm. Ens creua el carrer Cadernera. Continuem a l’esquerra. En aquest tram d’excursió estem caminant pel terme de Montcada i Reixac.

0,050Qm. 3,870Qm. Enllacem a l’esquerra amb el carrer Pardal.

0,425Qm. 4,295Qm. Carrer que ens creua. Continuem a la dreta pel carrer Pardal. Tanmateix, com passa a algunes zones de Sant Fost, a la dècada dels 70 i 80 es va construir amb un precari pla urbanístic i per tant, avui dia ens trobem construccions de tota mena escampades per la falda de la muntanya.

0,300Qm. 4,595Qm. S’acaba el carrer Pardal. Continuem amunt per un corriol que segueix pujant.

0,040Qm. 4,635Qm. Cruïlla de corriols. Continuem pel de l’esquerra.

0,100Qm. 4,735Qm. Corriol que ens creua. Continuem a l’esquerra.

0,125Qm. 4,860Qm. Cruïlla de corriols. Seguim pel de l’esquerra.

0,090Qm. 4,950Qm. Pista que ens creua. Continuem a la dreta.

0,040Qm. 4,990Qm. Cruïlla de camins. Enllacem amb el GR-92. Continuem a l’esquerra, direcció nord. (Si seguíssim direcció sud, de seguida arribarem al Poblat Ibèric del Puigcastellar, que el podem veure amunt a la dreta, des d’aquí estant).

0,175Qm. 5,165Qm. Cruïlla d’accés a Sant Climent.  Deixem el GR-92 i continuem a l’esquerra per accedir a l’ermita.

0,090Qm. 5,255Qm. Ermita de Sant Climent. Fou edificada per ordre dels monjos de Sant Jeroni l'any 1672, en honor al sant que porta el nom, com a promesa durant una llarga temporada de sequera que patí el Monestir i la ciutat de Badalona.
Durant la guerra amb els francesos el 1697 va ser utilitzada com a caserna militar. El 1835 fou incendiada al mateix temps que Sant Jeroni. Encarada a llevant, antigament des d'aquest punt, els pescadors podien fins i tot veure on hi havia els bancs de peixos davant les costes de Badalona.
Té planta rectangular, amb capçalera semicircular, coberta amb volta de canó revestida exteriorment de rajoles. La porta és rectangular, amb llinda de fusta. Presideix la façana un campanar d'espadanya fet amb maons.
Just davant la porta comença un corriol que per terreny molt relliscós baixa cap a Sant Jeroni de la Murtra.

0,140Qm. 5,395Qm. Obviem una pista que tenim a la dreta i nosaltres continuem pel corriol que marxa davant nostre.

0,100Qm. 5,495Qm.  Cruïlla de corriols. Continuem avall a la dreta. Aquest tram està molt axaragallat i rellisca força.

0,110Qm. 5,605Qm. Pista que ens creua. Enllacem amb el GR-92 que davalla per un corriol a l’altre costat de la pista.

0,325Qm. 5,930Qm. Aparcament de Sant Jeroni de la Murtra. Creuem l’aparcament i girem a l’esquerra per la pista que ens creua.

0,100Qm. 6,030Qm. Font de Sant Jeroni o del Lleó.  A pocs metres de l'entrada del monestir, aquesta font sempre raja desprès d'apretar el pulsador. A l'estar situada en un lloc de pas, aquesta aigua és fantàstica perquè els caminaires, excursionistes, ciclistes... ens podem refrescar quan hi passem pel costat. La font queda enlairada mig metre respecte del camí, adossada a un mur davant del monestir.
El cap d'un lleó fa de broc. L'aigua cau en una pica rodona de pedra situada damunt d'un pedestal fet amb petits còdols i desguassa per sota del camí abastint una bassa de reg.
Al capdamunt del frontal hi ha tres mosaics fets amb rajoles; els dos dels extrems, amb rajoles verdes i blanques, porten les inscripcions "Senyor el nostre cor té set de Vos" i "Deu-nos l'aigua de la vida" respectivament, el central és una imatge de Sant Jeroni.
Recentment ha estat arranjada; s'ha arrebossat i pintat la paret frontal, s'ha col·locat una teula com a visera del polsador i s'hi han afegit els tres mosaics enrajolats. 

Davant la font, tenim la porta d’accés al recinte de Sant Jeroni de la Murtra.

 Aquest antic monestir jèrònim del segle XV és una joia del gòtic català. L'esglèsia la trobareu oberta els diumenges al migdia i si voleu fer una visita guiada per totes les dependències, ho podreu fer els diumenges a les 10:30h i a les 11:30h
La murtra per la seva abundància, va donar nom a la vall i al mateix monestir.
En aquest sentit, va ser el Papa Benet XIII des d'Avinyó, que va donar autorització per fundar el monestir. Les obres van començar el 1416 i van continuar fins a finals del segle XVI, que s'edifica la torre de defensa per interceptar les incursions sarraïnes.

L' Esglèsia sufragà una bona part de l'edifici, però tambe la realesa va contribuir-hi abastament. El rei Carles I va pagar una part del cor, els Reis Catòlics van sufragar la construcció de l'ala meridional del claustre, tanmateix en Joan II pare de Ferran ja havia fet construir anteriorment el refetor l'any 1483 com agraïment per les seves estades al monestir.
En aquest sentit, va ser aquí on els Reis Catòlics van rebre a Cristóbal Colón l'abril de 1493 a la tornada del seu primer viatge a Amèrica.
Actualment l'edifici està declarat monument històric artístic.

Trobareu més informació a La Murtra

Ara continuem pel GR-92, direcció nord,  per la pista que marxa paral.lela a les parets del monestir.

0,550Qm. 6,580Qm. Abandonem el GR-92 i continuem a l’esquerra per un camí barrat als pas de vehicles amb una cadena, alhora que ens endinsem en una finca delimitada per una tanca feta de fusta i reixa de ferro. En aquest punt, trobem dos camins, nosaltres continuem pel que trobem a la dreta i marxa planejant.

0,275Qm. 6,855Qm. Font de Can Mas. Mina oberta de pedra i maons, arrebossada per l'exterior i amb una boca rectangular, de mig metre d'amplada per uns 75 Cm d'alçada. 
L'aigua de la mina sortia a l'exterior a través d'un broc de ferro galvanitzat situat a la part baixa i desguassava pel camí buscant el torrent. A finals del 2013, encara es podia veure el broc, avui dia està colgat per una muntanyeta de terra Cal destacar el bastiment del sostre de la mina, amb peces arrodonides d'un quart de cercle. 
És una llàstima, però a finals d’agost de 2017, tot aquest entorn està molt brut i deixat.

El febrer del 2012 en un altre entrada on vaig parlar de la Font de Can Mas feia aquesta descripció del que veia,  "La mina de Can Mas està a 192,5 metres d’alçada. A uns 900 metres de San Jeroni de la Murtra, direcció Can Ruti, tot seguint el GR-92. Antigament Can Mas estava formada per tres masies diferents: Can Mas, Ca l’Oliver i Can Selves.

Ca l’Oliver era una gran casa senyorial del segle XVIII. Tenia uns grans safareigs i una font (de Can Mas de Baix). La petita mina que presentem devia format part de l’alimentació d’aquests. Actualment, la mina està oberta i continuament raja aigua d’un tub. L’aigua creua un camí i cau a l’esquerra buscant el torrent".

Ara continuem pel camí per anar a enllaçar amb el Camí de la Carrerada.

0,360Qm. 7,215Qm. Pista que ens creua. Continuem a l’esquerra.

0,250Qm. 7,465Qm. Camí de la Carrerada. Continuem avall, a la dreta.

0,550Qm. 8,015Qm. Riera de Canyet. Inici i final de la sortida d’avui.

La propera setmana recordarem les 108 recomanacions literàries que hem fet aquests últims 8 Sant Jordi.