diumenge, 6 de febrer del 2011

GRAMÀTICA DEL CAMINANT VIII. ROBES I INDUMENTÀRIES

Un jupetí

Ja som davant una altra entrega d'aquesta gramàtica del caminant. Avui parlarem de tot allò que té a veure amb les robes i el vestir que utilitzaven la gent d'aquestes contrades fins ben entrat el segle XX. És evident que fins fa no massa anys la gent anava més tapada que no pas ara. Segurament això és degut que els habitatges eren molt més freds que avui en dia i que moltes més feines que en l'actualitat es feien a fora, al carrer, al camp o a la muntanya.

Espero que us portin records aquestes 28 paraules i si en recordeu alguna més, com sempre us agraïria que m'ho féssiu saber.


aprest: Recobriment que hom aplica a la superfície de les pells adobades, per tal de donar-los les propietats desitjades de brillantor, aspecte i tacte, o bé per cercar protecció enfront de les accions externes com l'aigua i el frec.

barretina: Lligadura de llana o d'estam en forma de bossa.

barriola: Gandalla.

burell: Teixit bast de llana pura, sense aprest, que ja es fabricava al segle XIV i que servia per fer abrics i capes.

camall: Part dels pantalons que cobreix la cama des del genoll fins al peu.

combinació: Peça de vestir interior femenina, sense mànigues, de cotó, seda, niló... que les dones duen sota el vestit.

cosset: Peça de vestir que cobreix el cos o el bust, generalment sense mànigues.

cotilla: Faixa ampla de tela reforçada amb barnilles, que serveix per a sostenir el pit i els costats de les dones.

cretona: Teixit fet amb fils gruixuts de cotó i bastant d'empesa, que fa unes dècades es feia servir bastant per fer cortines.

empesa: Rigidesa que té la roba i que sól perdre rentant-la o amb l'ús.

enagos: Combinació, generalment blanca i sense cos.

espardenya: Calçat de sola de cànem trenat, puntera i taló de roba gruixuda, empenya fet amb vetes o també amb roba gruixuda i generalment amb dues vetes que es lliguen al turmell.
L'espardenya empordanesa ha estat el calçat tradicional de la gent de pagès, sobretot a les zones poc humides.

estam: Fil resultant de la fibra de llana que ha estat pentinada abans de la filatura.

estamenya: Teixit de llana o estam, generalment negre, emprat per la confecció d'hàbits d'ordes religiosos.

faixa: Peça de roba molt més llarga que ampla que serveix per a cenyir el cos per la cintura, donant-hi diferents volts.
Als Païssos Catalans ha format part de la indumentària tradicional rural.

gandalla: Lligadura generalment de malla o de seda, amb que es recollien els cabells les dones i en algunes èpoques els homes.

guardapols: Bata que hom es posa sobre els vestits per preservar-los de la pols.

jupetí: Peça de roba tradicional masculina sense mànigues, amb escot i cordat amb botons, cobrint el cos fins la cintura.

lligadura: Objecte que hom es posa al cap per protegir-lo, com a ornament o per protegir-lo del fred i del sol.

mitena: Guant sense dits o amb els dits escapçats, per a resguardar del fred la mà sense impedir el tacte i el treball lliure dels dits.

percala: Teixit de cotó, de millor qualitat que la cretona, que és acabat en peça en blanc i és emprat per la confecció de roba interior.

peüc: Mitjó molt curt fet de punt o de llana filada grollerament i que s'utilitzà sovint a la nit, mentre es dorm, protegint el peu del fred.

piteu: Drap ordinari, de color blanc, negre o blau que es fabricava a Sant Llorenç de Morunys, i que servia principalment per fer peücs, capes de pastor i mantes de traginer.

polaina: Mitja de drap o cuir que cobreix la cama des de sota el genoll fins el peu, cordada ordinàriament per la banda de fora.

ret: Bossa de malla que hom es posa al cap per retenir els cabells. Generalment usat com a complement de la indumentària femenina, des del segle XVIII pertany al vestit popular català.

tarlatana: Teixit clar i subtil de cotó, fortament aprestat, emprat especialment per fer-ne mosquiteres.

valona: Capeta feta de mitja, que les dones es posaven sobre les espatlles.

xarpellera: Teixit groller de cànem que és emprat per enfardar i embolicar coses que han de ésser transportades.

La majoria de les definicions les he extret de l'edició digítal del Diccionari de l'Enciclopèdia Catalana.

La propera setmana, segurament us parlaré de l'exposició sobre els "Ocells de la Serralada Litoral" que fan a la Sala d'Exposicions de Caixa Laietana, ubicada a la plaça Santa Anna i que romandrà oberta fins el 6 de març.