Aquest primer "tio" que fa tanta por és un servidor. Durien ser les 7 de la tarda, quan dissabte passat m'assabento que fan la I Endimoniada de Badalona, una cursa de muntanya d'uns 18 quilòmetres i 500 metres de desnivell positiu i a més a més nocturna.
Malgrat només mancar dues hores i mitja per la sortida, m'he la jugo i marxem cap a Badalona a veure si encara podía aconseguir algun pitrall per córrer. Tinc sort i alguna baixa d'última hora ho fa possible.
Després de fer-la, puc afirmar que si la Burriac Atac és la cursa de muntanya nocturna de la Serralada Litoral, l'Endimoniada pot esdevenir la cursa de muntanya de la Serralada de Marina.
El recorregut sens dubte és atractiu, sortint de la Rambla i anar enfilant fins la Creu de Montigalà i d'aquí amunt, pista fins arribar a la Coscollada. A partir d'aquí comencen uns 5 o 6 quilòmetres de corriol, majoritàriament en baixada que ens portaran fins la riera de Pomar. Malgrat, alguna petit tram, el corriol no exigeix molta tècnica i tot i la foscor es pot córrer sense gaire problemes.
Quan tornem a trepitjar asfalt a l'avinguda Llenguadoc només ens quedem quatre quilòmetres de baixada i l'últim quilòmetre i mig pels carrers i carrerons de la Badalona més històrica val molt la pena.
Quants als avituallaments cap queixa, la nit fa que els corredors no requerim tanta aigua i els plàtans i les taronges s'agraeixen molt.
Com a punts molt positius, el marcatge amb les barretes de llum i els voluntaris que malgrat la nit, van fer que l'itinerari a seguir és veiés claríssim.
I sens dubte, els grups d'animadors que enmig de la muntanya, sortits del no res, animaven el pas dels corredors.
Per tant, només em queda felicitar i animar al Centre Excursionista de Badalona perquè l'any vinent poguem córrer la segona edició.
Si voleu més informació sobre la cursa ho trobareu a: http://www.cebadalona.org/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada