Avui el camí ens portará fins la Catalunya Nord. Fins ara hem fet el Camí del Nord o del Canigó, però avui farem el Camí de l'Exili. Quan el fem per esbarjo i ben equipats, pensem com el van haver de fer aquella gent que havia de marxar del seu païs sense res, fugint de les tropes franquistes i amb unes temperatures gélides.
A continuació, parlarem dels fets dels quals va ser testimoni a principis de febrer de 1939, la muga 521, ubicada al Coll de Malrem.
El 1856
arran del Tractat de Baiona es va decidir senyalitzar la frontera entre França
i l’estat espanyol amb 602 mugues, des del Cantàbric fins el Mediterrani. En
aquest sentit, es va col.locar la muga número 1 a Txapitelakoarria a sobre d’un
penyassegat entre Biriatou, Irún i Bera de Bidasoa i la muga 602 es va
col.locar dins la Cova Foradada, una cova arran de mar entre Portbou i
Cervera.
El febrer del 39, les tropes republicanes ja havíen perdut la guerra i era l’hora de la
retirada, de l’exili per un munt de gent que no volia renunciar a la seva
llibertat, però sobretot no volia renunciar a la seva vida.
A
corre-cuita, pràcticament només amb les
pertinences que hi caben en un farcell i amb algun animal que pensaven fer
servir com a moneda de canvi una vegada creuessin la frontera per aconseguir
allotjament i una mica de menjar, unes cinc mil persones van triar la ruta Olot-Oix-Beget-Coll
de Malrem-La Menera-Prats de Molló.
Segons
expliquen les cróniques de l’época, aquell hivern va ser molt rigurós, per
tant, ja ens podem imaginar la duresa de la travessa feta entre altres per
persones grans i nens, deprimits per haver de deixar la llar, famélics i morts
de fred.
Els pobles
per on passava la riuada d’exiliats, feien el que podien, hem de tenir en
compte que a Beget només hi havia unes poques dotzenes de veïns, a La Menera
300 habitants i a Prats de Molló no passaven de 1000 i malgrat que feien mans i
mànigues per donar aixopluc i una mica de menjar als nouarribats, en poques
hores la situació els va desbordar.
Després de
demanar ajuda a les poblacions veïnes, les autoritats franceses van decidir habilitar
diferents camp de refugiats, el més important a Argelers, on els exiliats van
continuar amb les seves penalitats, en unes condicions infrahumanes, passant
fred, gana, sense letrines, sense una trista enfermería… fet que va desembocar
amb molts casos de disentería.
Tot plegat
un fet increíble i abominable que va passar ara fa tot just 73 anys i que mai
més s’hauria de repetir ni a Europa ni a cap racó del món i malauradament ben entrat el segle XXI en aquest planeta encara hi ha molts exilis, exiliats, exòdes i refugiats.
Per fer
aquesta entrada he extret informació de l’escrit que va fer en Manel Doménech
pel Club Muntanyenc Mollet, quan el maig de 2011 vam realitzar l’etapa del
GR-83 entre Beget i Prats de Molló.
La numeració i la fotografía
de la muga l’he trobat al blog Els Mugarris d’en Mateu www.elsmugarrisdenmateu.blogspot.com
Properament
parlarem d’una ruta entre Martorelles i Vallromanes, la qual ens portarà a
visitar 10 fonts.
1 comentari:
En aquesta web podeu veure fotos de les mugues de la frontera als Pirineus: http://www.mojonesdelospirineos.com
Salutacions
Publica un comentari a l'entrada