dimecres, 3 de maig de 2017

MOIANÈS IV. GRAMÀTICA DEL CAMINANT XLIV. PARAULES DEL MOIANÈS.



                                        Pollo Matapuces


Com ja va sent costum, quan fem un cicle dedicat a un territori, una de les entrades que no pot faltar és una Gramàtica del Caminant. A vegades trobar paraules d’una comarca o d’una zona geogràfica és força complicat, sigui perquè no hi ha fonts on trobar aquests mots o bé perquè les paraules que hem trobat ja han sortit en una de les gramàtiques anteriors.

Tal vegada això cada vegada és més possible doncs fa poc vam arribar a les 1.000 paraules de la Gramàtica del Caminant. Per sort, aquest no ha sigut el cas del Moianès i avui us presentem les següents 23 paraules, una expressió i una dita.

Apallat: Cansat.

Baieton: Plat típic del Moianès molt similar al trinxat de la Cerdanya i format per una base de col i patata aixafades i acabat amb trossos de cansalada i botifarra negra.

Camalluents: Malnom que utilitzen la gent de Castellterçol per anomenar als barcelonins.

Can Pitolet: Nom com s’anomenava a Castellterçol el joc de cuit-i-amagat.

Eixaboirar: Esternudar.

Embrumar-se: Tenir el nas carregat de mocs.

Empuntegar: Ensopegar.

Entravessar: Creuar, barrejar races o classes diferents en la reproducció d’animals o plantes.

Escarcanyar-se: Esgargamellar-se.

Esgargamellar-se: Cridar excessivament.

Esparriot: Home que en els poblets rurals surt disfressat durant el Carnestoltes empaitant la mainada i fent altres facècies.

Estuforn: Espècie d’esternut que fan les bèsties.

Garrofí: Nom d’un antic ball popular del Moianès, i nom de cada un dels dansaires que hi prenien part.

Mataquintos: Cigar molt fort. Caliquenyo.

M’has deixat el cap com tres quartans: M’has deixat el cap com un timbal. De tantes coses que m’has dit, gairebé tinc mal de cap.

Petruca: En el joc de les bales, la bala més grossa era la petruca.

Pollo Matapuces: El Pollo és un dels personatges més emblemàtics del folklore moianès. Es tracta d'un esparriot, un d'aquells personatges que, vestits de manera estrafolària i armats amb un artefacte amenaçador, obrien pas i posaven ordre en les processons i celebracions festives. A més és segurament l'únic esparriot que no empra un capgros per cobrir-se que es manté viu en el folklore català.

Potiner: Brut. Que maneja barroerament les coses. En castellà, “chapucero”.

Potillot: Plat típic del Moianès que consisteix en els peus de xai i la tripa que es fan amb samfaina.

Regruades: S’anomena a les patates que desprès de fetes ja estan passades.

Se’n perilla: Expressió que es fa servir per fer referència a quelcom que és molt poc probable que passi. Per exemple: Se’n perilla que ens toqui la Rifa de Nadal.

Rostillons: Els trossos de cansalada que es posen en el baieton.

Vianda: Menja, comestibles, cosa alimenticia de tota mena.

Xotre: Deformació eufèmica de fotre, usada amb tots els significats d’aquest.

Xotro: Brut, potiner.

Per fer aquesta entrada he extret informació de la secció Paraules en ruta a Castellterçol i Moià del programa Divendres de TV3.

Properament parlarem de la font d’en Mià d’Alella.