dimarts, 23 de gener de 2018

CAMINS DE VALLROMANES XXX. VALLROMANES CAMINA PER LA MARATÓ 2017

       Indret, sota aquest roure on antigament hi havia la font del Ferro.

Si fa uns dies el blog complia 10 anys, Avui arribo a l'entrada 400, tot coincidint amb la trentena entrega de Camins de Vallromanes. Quilòmetres i quilòmetres de camins, corriols, dreceres i marrades, més de dues-centes fonts i encara moltes passes per fer.

Avui us presento l'itinerari de la Vallromanes Camina per la Marató que vam fer el passat diumenge 17 de desembre. Un itinerari com sempre amb trams inèdits, enguany uns 600 metres mai fets en una altre caminada dels Trinxes.

Aquest recorregut té una llargada d'uns 9 quilòmetres i un desnivell positiu d'uns 150 metres. Tanmateix, avui també descobrirem l'indret on fa anys podíem trobar la font del Ferro de Vallromanes. Malauradament, avui aquesta font està perduda, però l'aigua, sempre tossuda, ens indicarà el punt gairebé exacta on havia aquesta deu.

L'ITINERARI


0,000Qm. 0,000Qm. Sortim de la plaça de l’Esglèsia de Vallromanes i anem pujant per la riera.

0,100Qm. 0,100Qm. Girem a la dreta pel carrer Alella. Seixanta metres més endavant s’acaba l’asfaltat i comença el camí de terra.

0,360Qm. 0,460Qm. Cruïlla. Continuem a l’esquerra per la pista. Vint-i-cinc metres més endavant, obviem la pista que marxa a la dreta i nosaltres continuem recte.

1,250Qm. 1,710Qm. Cal Xocolater. Deixant el barri de la finca a la dreta. Nosaltres continuem recte.

0,125Qm. 1,835Qm. Pista que ens creua. Continuem a la dreta.

0,550Qm. 2,385Qm. Coll de Clau. Continuem a l’esquerra per un camí que passa a tocar d’una subestació eléctrica.

0,175Qm. 2,560Qm. Continuem a la dreta per un corriol que s’enfila. En aquest tram sempre seguim el camí principal, obviant els camins que ens menen a banda i banda.

0,200Qm. 2,760Qm. Corriol que ens creua. Continuem a l’esquerra. Uns metres mès enllà, continuem a la dreta, tot seguint el GR-92, direcció nord.

0,300Qm.3,060Qm. Ens fiquem per un corriol que s’endinsa al bosc. De seguida arribem a una feixa. Baixem a la feixa que queda a sota i continuem a la dreta. Mica a mica el corriol es va fent més fressat. Nosaltres sempre seguim el corriol principal.

0,150Qm. 3,210Qm. Deixem la pista a la dreta i nosaltres continuem recte per un corriol entre alzines.

0,100Qm. 3,310Qm. Coll de Can Gurgui. Abandonem el GR-92 i continuem a la dreta per la pista, direcció Can Gurgui.

0,550Qm. 3,860Qm. Font de Can Gurgui.  Sempre raja. Situada a peu de pista, a dia d'avui encara és una font molt freqüentada.  La mina està integrada a la muntanya i només es veu el mur frontal, d'obra rematada amb ciment, i el registre metàl·lic. De sota el registre surt un gruixut tub que fa de broc per on raja l'aigua, cau en una pica de pedra ubicada en un pedestal de maons i desaigua en una gran bassa situada a l'esquerra i protegida per un filat. Al costat de la font hi ha una taula rodona i diferents bancals de pedra i maons. Continuem recte, per la pista que marxa en sentit ascendent, deixant a l’esquerra el restaurant de Can Gurgui.

0,900Qm. 4,760Qm. Seguim a la dreta per una pista tancada per un cadenat. El desembre de 2017, molt mal col.locat en un pi hi ha un senyal de “DIRECCIÓ PROHIBIDA”.

0,400Qm. 5,160Qm. Cruïlla de pistes. Ara continuem per la pista de l’esquerra. Però en aquest punt, per sota la pista, quan fa el revolt, hi ha passa el torrent de Can Raspall, segurament l’espai on antigament hi havia la Font del Ferro. Un bassal d’aigua sota un gran roure ens indicaría la ubicació. Uns metres més avall hi ha dos exemplars magnífics de plataners. En el llibre Vallromanes. Noms de lloc i casa. Enric Garcia-Pey. 2003, trobem el següent paràgraf, “Situada al mig del torrent de Can Raspall, sota el camí, en el punt on aquest travessa el torrent per passar al seu costat de llevant. Aigua de mina que rajava d’un marge amb un tub metàl.lic, anomenada d’aquesta forma per les seves qualitats i el deix que quedaba al seu entorn. Les continues esllavissades que s’han produit a l’entorn l’han anat tapant, tanmateix l’aigua flueix timidament i baixa pel torrent. De fet eren dos punts pels quals brollava l’aigua l’un molt proper a l’altre, vora d’un gran roure". Obviant els camins que menen a banda i banda, anirem sempre avall per la pista principal.

0,650Qm. 5,810Qm. Pista que ens creua. (Can Maimó – Creu d’en Bouquet). Continuem a l’esquerra.

0,800Qm. 6,610Qm. Continuem a l’esquerra per la pista que puja al coll de Forns.

0,450Qm. 7,060Qm.  Cruïlla. Coll de Forns. Continuem recte en sentit descendent cap a Vallromanes.

0,550Qm. 7,610Qm. Urbanització Oasis. Seguim avall per l’avinguda Vilassar.

0,200Qm. 7,810Qm. Continuem a l’esquerra pel vial cimentat que baixa cap a l’hotel Mas Salagros.

0,180Qm. 7,990Qm. Vial asfaltat que ens creua. Continuem a la dreta. Deixant a l’esquerra els horts ecològics.

0,060Qm. 8,050Qm. Riera de Vallromanes. Continuem a la dreta.

1,000Qm. 9,050Qm. Plaça de l’Esglèsia. Inici i final de la sortida d’avui.

Properament arribarem caminant a Sant Cugat del Vallès.