Ahir, diumenge 25 de febrer vaig anar a fer la Cabrilenca d'enguany, organitzada per la Secció Ciclista Cabrils La Concòrdia. Aquest any, em vaig decidir per l'itinerari llarg, que segons l'organització, tenia una distància d'uns 18 quilòmetres i un desnivell d'uns 930 metres de desnivell positiu.
Desprès de buscar i rebuscar aparcament, sortia de l'aparcament de Can Botella a les 8 en punt del matí. En els primers quilòmetres vam alternar pista ampla, amb corriols i sens dubte allò que em va agradar més fa ser descobrir que la font Picant de Cabrera torna a lluir.
La Font Picant de Cabrera. Coneguda també com a manantial Modolell, sembla que va ser descoberta casualment l’any 1859, tot i que la seva aigua no es va començar a comercialitzar fins el 1889.
L’entorn de la font, amb grans eucaliptus i plataners, era un berenador molt freqüentat, amb barbacoes i servei de bar. Era molt típic d’aquella època degustar l’aigua gasosa de la Font (que se servia en gots) i passar llargues estones amb la família i els amics.
Fa set o vuit anys vaig passar-hi i realment el seu estat era penós i ruinós, per tant que actualment s'hagi arranjat com espai per fer una barbacoa o prendre quelcom desprès d'haver fet la caminadeta ho trobo molt encertat. Sens dubte, punt d'inici i final fantàstic per fer la pujada a Burriac.
D'aquesta primera part de La Cabrilenca, també destacaria la volta sencera que hem fet al voltant del Castell de Burriac.
Quant a la segona part, des de la separació del recorregut llarg i curt, ha sigut una altra història, molt més corriols, alguns força tècnics i molt puja i baixa, ara encarats a llevant, ara encarats al Montseny, tot d'una crestejant, tot d'una al fons de la vall, ara prop d'Orrius, ara baixant ja cap a Cabrils. Tot i ser força coneixedor de la zona, m'heu sorprés amb camins pels quals mai havia passat.
Tanmateix, d'aquesta segona part, si que penso que hi ha un aspecte que és millorable, doncs crec que en el segon avituallament no poden faltar gots, quan encara falta força gent per passar. Malgrat que a la normativa l'organització recomanava de portar aigua, si no volen utilitzar gots d'un sól ús, crec que hauríen de demanar que tothom porti camtimplora o got, com es fa a latres caminades o marxes.
Però al marge, d'aquest aspecte, una caminada molt recomanable i l'arribada a Cabrils fantàstica, amb una botifarra boníssima i taules i cadires per fer-la petar amb els companys.
Després de veure i descobrir camins nous, els propers mesos us presentaré una ruta entre Cabrera i Argentona, passant pel Montcabrer i el Castell de Burriac.
La setmana vinent, una nova gramàtica del caminant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada