dissabte, 7 d’abril de 2018

COLLSEROLA IV. ELS HABITANTS DEL PARC. LA FAGINA



                                           La fagina

Avui us parlaré de la fagina, un dels habitants nocturns del Parc de Collserola.

La fagina és un mamífer de la família dels mustèlids molt comú a tot Europa. D'adult, la fagina pot arriba a fer entre 40 i 50 cms de longitud, la cua mesurar fins a 27 centímetres i el seu pes oscil.larà entre 1 i 2 Kgs. Molt semblant a la marta, doncs les dues espècies tenen avantpassats comuns, es diferència d'aquest altre mustèlid, que la fagina es lleugerament més camacurta i corpulenta i amb les orelles més petites, però sobretot reconeixerem a la fagina perquè té un pitet de color blanc entre el coll i el pit i que arriba fins les potes anteriors.

Té un excel.lent oïda i uns ulls foscos i grossos per tal de captar molt bé la poca llum que hi ha durant la nit. Disposa d'unes ungles llargues per poder trepar pels arbres i saltar de branca en branca, doncs és allà on caça i se sent refugiada dels depredadors com la guineu, els gossos, l'àliga i l'home. També pot habitar en petites coves de zones rocoses.  Són d'habits crepusculars i principalment nocturns, però en boscos tranquils també poden rondar de día.

És considerada una feristela, doncs la seva alimentació carnívora sempre s'ha aprofitat dels recursos que l'home també cria a les granjes, als galliners i a les quadres, com els conills, les gallines, les perdius, els ous... La fagina des de sempre ha atacat aquests recintes entrant per qualsevol escletxa i fent veritables escabetxines.

És territorial i viu solitària i només coincideix amb d'altres fagines a l'època d'aparellament.
Per altra banda, marquen el territori dipositant una substància anomenada mesq i ho fan a sobre les soques d'arbres i pedres dels camins. L'extensió per la que es poden moure pot variar segons la localització, arribant a 2 quilòmetres quadrats. Podem observar els seus rastres fàcilment en forma d'excrements i petjades.

Presenta implantació diferida, és a dir, que el zel succeeix des de juny fins a mitjans d'agost i té una gestació de 55-60 dies, però no tindrà el part fins el març o l'abril de l'any següent, provocant així una parada de la gestació. Fan de 2 a 4 cadells i mamaran fins als 3 mesos d'edat, a partir d'aleshores aprendran a viure i caçar al costat dels seus pares. L'esperança de vida és de 8 a 10 anys.

Properament, parlarem de les primeres 102 fonts de les Serralades de Marina i Litoral